9.4.11

ullades

TENS els ulls girats cap a dintre.
Sense gaire espai per mirar-te
l’interior de la retina.
Un excedent de sol no arriba
als teus racons més íntims.
Voldries un silenci
que defugís preguntes
i respostes. No vaig poder
composar la direcció
dels teus pensaments; saber si era
un itinerari envers el buit
sota el dictat d’uns records
cada cop més dòcils. Sé que ara
reprens el camí amb reticència
(no podia ser de cap altra manera),
deixant petges inexplicables.
Núvols queixosos al teu pas.


Joan-Elies Adell, Pistes falses

Imatge: Magritte, "La victòria"

Música: Manel, Captatio benevolentiae

http://www.youtube.com/watch?v=s209j30c0L8

2 comentarios:

Toni dijo...

Genial leer algo en catalan! Que plurilingüe te estas volviendo.

Graça Pires dijo...

Não consegui apanhar o sentido do poema todo... Que pena!
Um beijo, amigo.