28.11.15

Los días de emigración se sucedieron con tristeza
como si de años se tratara.
Después pasaron aquellos años y sus gentes
como si de sueños se tratara.


Abu Tammam (s. IX)

Imagen: Jinetes árabes cerca de Themausoleum, 1907

10.11.15

V

                                                Schliemann

Com, endut per un vers (oït, d’infant, en una
nit domèstica), lluita, treballa, creua terres
-intermitent retorna, sempre intacte, aquell vers,
o bé incitació o impacient memòria-,
i aprèn uns idiomes, fa diners, pot mirar
perfecta, tal una obra, la seua vida,
                                                                        un home
es prepara només per a una cosa sola
-el compliment d’un vers com destinat a ell sol-,
i un dia se’n va a Grècia, determinat pel vers,
o, si es volia, atret, remotament atret;
tempta les velles síl·labes, l’alfabet d’una gesta,
uns acers que fulguren, després segles de pols,
i, més endins del vers, trau de la terra un món,
la xifra d’aquell vers (més que la xifra, encara,
el suport, (l’esquelet), els indicis d’un món,
una pedra, un objecte, els ferros d’una cuina,
un grapat de forment en el cul d’una gerra,
l’estatura de cendra anònima d’un mort,
i segueix, sense dir-ho, la línia d’un vers,
i un dia qualsevol troba el tresor de Príam,
aquell instant pel qual, remot, es preparava.


Vicent Andrés Estellés, “Després de tot”

Imatge: Louis de Caulleryy, L'incendi de Troia