31.12.17


Treballs d’amor


El motiu tant és.
Cal buscar entre les restes el que ha sobreviscut. ¿Podríem no sentir-nos insegurs,
si els nostres sentiments
són territoris de frontera
perduts, recuperats, tornats a perdre?
Perquè estimar no és enamorar-se.
És tornar a construir, una vegada, una altra,
el mateix pati on escoltar les merles
quan a la primavera encara és de nit.
És l’únic cant d’ocell que podria ser Schubert.
Tu i jo com als vint anys, sols a la cuina,
ens fem forts escoltant aquesta melodia.
Més claredat no l’hem tinguda mai. 


Joan Margarit. Un hivern fascinant. Ed. Proa, 2017

Imatge: Chagall

2.12.17

Algunos se complacen en decirme:
estás viejo, te duermes,
de pronto en cualquier parte.
Llevas raras camisas,
cabellos y chaquetas estentóreas.

Pero yo les respondo
como el viejo poeta Anacreonte
lo hubiera hecho hoy:
- Sí, sí, pero mis cientos de viajes por el aire,
mi presencia feliz, tenaz, arrebatada
delante de mi pueblo,
mi voz viva con eco
capaz de alzar el mar a cimas de oleaje,
y las bellas muchachas, y los valientes jóvenes
que me bailan en corro...
Y el siempre sostenido, ciego amor,
más allá de la muerte...

Rafael Alberti. Versos sueltos de cada día (1982)