HOTEL
En el vestíbul buit, el finestral
té la pena dels arbres al capvespre
i un cansament de cotxes i de gent.
Penso que no ets amb mi i que això és Lisboa:
quan era jove hagués escrit
amb poca cosa més um poema d’amor.
Però els llums que s’encenen, el ventor,
el trànsit i la gent corrent a cegues
com sabent cap a on van, només m’evoquen
el difícil que ha estat la vida junts.
Cada un dels dos carrega aquesta pena
que ve de l’altre, i no sap que fer-ne.
L’amor potser és això. I engorar-te
en el vidre – més fosc cada vegada –
d’un hotel on no sé per què he vingut.
Potser només per estar lluny de tu.
En el vestíbul buit, el finestral
té la pena dels arbres al capvespre
i un cansament de cotxes i de gent.
Penso que no ets amb mi i que això és Lisboa:
quan era jove hagués escrit
amb poca cosa més um poema d’amor.
Però els llums que s’encenen, el ventor,
el trànsit i la gent corrent a cegues
com sabent cap a on van, només m’evoquen
el difícil que ha estat la vida junts.
Cada un dels dos carrega aquesta pena
que ve de l’altre, i no sap que fer-ne.
L’amor potser és això. I engorar-te
en el vidre – més fosc cada vegada –
d’un hotel on no sé per què he vingut.
Potser només per estar lluny de tu.
Joan Margarit, Misteriosament feliç
Imagem: Largo do Chiado, Lisboa, Julho de 2008
e canção é da Mafalda Veiga, "Velho":
http://www.youtube.com/watch?v=qtEYzFuEYB8
3 comentarios:
lisboa, porto, braga. portugal.
Uma bela descrição de Lisboa e das pessoas, que podiam ser de outro sítio de Portugal. Gostei de ver o Largo do Chiado.
Beijos
bonito poema... ademas en valenciano :)
Publicar un comentario