5.3.09

mais uma vez, hoteis


HOTEL




En el vestíbul buit, el finestral
té la pena dels arbres al capvespre
i un cansament de cotxes i de gent.
Penso que no ets amb mi i que això és Lisboa:
quan era jove hagués escrit
amb poca cosa més um poema d’amor.
Però els llums que s’encenen, el ventor,
el trànsit i la gent corrent a cegues
com sabent cap a on van, només m’evoquen
el difícil que ha estat la vida junts.
Cada un dels dos carrega aquesta pena
que ve de l’altre, i no sap que fer-ne.
L’amor potser és això. I engorar-te
en el vidre – més fosc cada vegada –
d’un hotel on no sé per què he vingut.
Potser només per estar lluny de tu.



Joan Margarit, Misteriosament feliç

Imagem: Largo do Chiado, Lisboa, Julho de 2008


e canção é da Mafalda Veiga, "Velho":


http://www.youtube.com/watch?v=qtEYzFuEYB8



3 comentarios:

el lector dijo...

lisboa, porto, braga. portugal.

Graça Pires dijo...

Uma bela descrição de Lisboa e das pessoas, que podiam ser de outro sítio de Portugal. Gostei de ver o Largo do Chiado.
Beijos

Toni dijo...

bonito poema... ademas en valenciano :)