19.2.09

iglú


ELS ULLS DEL RETROVISOR


Ja estem acostumats els dos, Joana,

que aquesta lentitud,

quan recolzes les crosses i vas baixant del cotxe,

desperti les botzines i el seu insult abstracte.

Em fa feliç la teva companyia

i el somriure d'un cos que està molt lluny

del que sempre s'ha dit de la bellesa,

la penosa bellesa, tan distant.

L'he canviat per la seducció

de la tendresa que il•lumina

el buit deixat per la raó al teu rostre.

I, quan em miro en el retrovisor,

no veig uns ulls senzills de reconèixer,

perquè hi brilla l'amor que hi han deixat

tantes mirades, i la llum, i l'ombra

del que he vist, i la pau que reflecteix

la teva lentitud, que és dins de mi.

És tan gran la riquesa que no sembla

que aquests ulls del mirall puguin ser els meus.



Joan Margarit


Imatge: Man Ray

i música d'Antonia Font, "dins d'aquest iglú":


1 comentario:

maría nefeli dijo...

Es una de mis canciones favoritas de Antònia Font...y ese poema...qué decir de Joan Margarit...hay bellezas que nombran la vida...
Un beso