LA PRIMERA VEGADA
Ens van trobar a la Plaça de Catalunya,
davant la filera de rellotges
que marcaven l’horari de les ciutats del món.
Ja no he parat de riure o de plorar per tu.
La lluna sempre ha estat als vidres freds
de les finestres de la nostra vida
com un d’aquell rellotges, que ara marquen
el passat i el demà del nostre amor.
En alguna ciutat del pensament
jo t’estaré estimant
quan marque la teva hora solitària
l’esfera de la lluna sobre el mar.
Joan Margarit, Casa de Misericòrdia
Ens van trobar a la Plaça de Catalunya,
davant la filera de rellotges
que marcaven l’horari de les ciutats del món.
Ja no he parat de riure o de plorar per tu.
La lluna sempre ha estat als vidres freds
de les finestres de la nostra vida
com un d’aquell rellotges, que ara marquen
el passat i el demà del nostre amor.
En alguna ciutat del pensament
jo t’estaré estimant
quan marque la teva hora solitària
l’esfera de la lluna sobre el mar.
Joan Margarit, Casa de Misericòrdia
............................
torne hui amb les paraules de Margarit a un dels meus quadres favorits, aquesta dona davant la finestra del senyor Dalí...
1 comentario:
Mi exilio me ha hechono enterarme de la existencia del nuevo libro de Joan...es maravilloso ese poema.Las ciudades del pensamiento me resultan familiares (en la falsa ciudad de mi memoria...)...
Buscaré ese libro en Blanquerna...creo que me está llamando...
Un beso
Publicar un comentario