17.3.07


EL PRIMER ESTEL


Dolce e chiara è la notte e senza vento

G. Leopardi



Al fons de tot es dreça una muntanya

prometedora, el dia ja finit.

És bo no tenir sempre el que volem

i bastir una cabana d'esperances:

així, per l'entrellum, el primer estel

fulgura net, silenciós incita,

sense fer mal, a un goig que no turmenta

que sigui breu; sabem que en esvanir-se

serà tot lluminària el firmament.

No em puc, doncs, plànyer de la meva sort;

aquí m'estic ple de pressentiment

d'una vida auroral sempre futura

que és ara sols nit clara sense vent.



Joan Vinyoli

........................

Imagen:Noche estrellada sobre el Ródano, Van Gogh

4 comentarios:

maría nefeli dijo...

Les esperances són com Ítaca: el camí de llum de cada nit fins al matí, viure sabent que el nostre destí és el de la llum que tant hem imaginat...
un petó

Nochestrellada dijo...

Mi pobre y adorado Vincent...
su obra...una maravilla...
único...
saludos

Petrusdom dijo...

Noche clara sin viento que mueve y arrastra muchas veces a la locura silenciosa.

*AntagoniSta* dijo...

y vaya a saber como, caí aquí y nutrí mi alma...

Me llevo cálida sensación de un paseo maravilloso.

Gracias por aflorar mis sentidos, un beso cargado de felicitaciones..