EL PRIMER ESTEL
Dolce e chiara è la notte e senza vento
G. Leopardi
Al fons de tot es dreça una muntanya
prometedora, el dia ja finit.
És bo no tenir sempre el que volem
i bastir una cabana d'esperances:
així, per l'entrellum, el primer estel
fulgura net, silenciós incita,
sense fer mal, a un goig que no turmenta
que sigui breu; sabem que en esvanir-se
serà tot lluminària el firmament.
No em puc, doncs, plànyer de la meva sort;
aquí m'estic ple de pressentiment
d'una vida auroral sempre futura
que és ara sols nit clara sense vent.
Joan Vinyoli
........................
Imagen:Noche estrellada sobre el Ródano, Van Gogh
4 comentarios:
Les esperances són com Ítaca: el camí de llum de cada nit fins al matí, viure sabent que el nostre destí és el de la llum que tant hem imaginat...
un petó
Mi pobre y adorado Vincent...
su obra...una maravilla...
único...
saludos
Noche clara sin viento que mueve y arrastra muchas veces a la locura silenciosa.
y vaya a saber como, caí aquí y nutrí mi alma...
Me llevo cálida sensación de un paseo maravilloso.
Gracias por aflorar mis sentidos, un beso cargado de felicitaciones..
Publicar un comentario