16.10.16

A


Han encès la foscor. No ens hi veiem.
Als ulls, només pugen tons grisacis:
gris plata, gris asfalt, gris hipopòtam.
Indigna el greuge, la manca d’hipnosi,
la droga de la interpretació bífida
que perfora el clapoteig permanent
dels ànecs. Així, quan calles tot calla,
el bec i l’aigua ensordits, encerclats
per anells que les plomes expandeixen,
un silenci pentinat ens va omplint
de volums que imagino poc estables.
Topem incòmodes, no pot ser lluny,
si apaguem la foscor la podrem veure.


Jordi Valls, Mal (Valparaíso Ediciones, 2015)

Imatge: Kandinsky
Música: Llach, Silenci

No hay comentarios: