Treballs d’amor
El motiu tant és.
Cal buscar entre les restes el que ha sobreviscut. ¿Podríem no sentir-nos insegurs,
si els nostres sentiments
són territoris de frontera
perduts, recuperats, tornats a perdre?
Perquè estimar no és enamorar-se.
És tornar a construir, una vegada, una altra,
el mateix pati on escoltar les merles
quan a la primavera encara és de nit.
És l’únic cant d’ocell que podria ser Schubert. Tu i jo com als vint anys, sols a la cuina,
ens fem forts escoltant aquesta melodia.
Més claredat no l’hem tinguda mai.
Joan Margarit. Un hivern fascinant. Ed. Proa, 2017
Imatge: Chagall
El motiu tant és.
Cal buscar entre les restes el que ha sobreviscut. ¿Podríem no sentir-nos insegurs,
si els nostres sentiments
són territoris de frontera
perduts, recuperats, tornats a perdre?
Perquè estimar no és enamorar-se.
És tornar a construir, una vegada, una altra,
el mateix pati on escoltar les merles
quan a la primavera encara és de nit.
És l’únic cant d’ocell que podria ser Schubert. Tu i jo com als vint anys, sols a la cuina,
ens fem forts escoltant aquesta melodia.
Més claredat no l’hem tinguda mai.
Joan Margarit. Un hivern fascinant. Ed. Proa, 2017
Imatge: Chagall
1 comentario:
Um Bom Ano, meu Amigo.
Beijos.
Publicar un comentario