A

Han encès la foscor. No ens hi veiem.

Als ulls, només pugen tons grisacis:

gris plata, gris asfalt, gris hipopòtam.

Indigna el greuge, la manca d’hipnosi,

la droga de la interpretació bífida

que perfora el clapoteig permanent

dels ànecs. Així, quan calles tot calla,

el bec i l’aigua ensordits, encerclats

per anells que les plomes expandeixen,

un silenci pentinat ens va omplint

de volums que imagino poc estables.

Topem incòmodes, no pot ser lluny,

si apaguem la foscor la podrem veure.

Jordi Valls, Mal (Valparaíso Ediciones, 2015)

Imatge: Kandinsky

Música: Llach, Silenci