EL DESPERTAR DE LA PLAÇA

Han caminat els ulls més que les cames

i tens reblert d’imatges el dolor.

L’ardor és pes si el somni, brau, desitja,

amor tan alt que tomba el fràgil món.

Perquè estimar reclama a tot conèixer,

com qui coneix estima molt més fort.

I SAP omplir de tot i res la placa

on viu, confós, el so sagrat d’un mot.

I no puc ser, ferit, tot el que penso.

Per això el cap espera sempre el cor.

I assajo dir, desperta arquitectura,

l’eternitat sabuda dins el cos.

Vicenç Llorca

Imatge: Roma 1959, Elliot Erwitt

Música: Ludovico Einaudi, Divenire