4.7.07

cercles



CERCLES




Un altre cop vols agitar les aigües


del llac.


Està bé, però pensa


que no serveix de res tirar una sola pedra,


que has d'estar aquí des de la matinada


fins a la posta, des que neix la nit


fins al llevant
-tindràs la companyia


de les estrelles, podràs veure l'ocellassa


de la nit negra covant l'ou de la llum


del dia nou-,


assajant sempre cercles,


per si al cap de molts anys, tota una vida, et sembla


-i mai potser no n'estaràs segur-


que has assolit el cercle convincent.






Joan Vinyoli




La imatge és de Kandinsky "el cercle groc".

1 comentario:

maría nefeli dijo...

De círculos y retornos...hermoso poema...
Un beso