21.11.10

VIDA


Era açò i no era més.
Potser tots esperàvem una fita
que abillara l’esguard, un òscul
de misteri aclarit
per al conreu d’una ànima més alta.

Degotaven els dies, l’embranzida
del temps, sempre en augment,
brunyia la temença i ens guanyava
les guspires de seny. Perdérem
tota prova fiable
d’haver sigut millors, i els ulls tancàrem
davant les capritxoses revoltes del sentit.

Ens resta una mirada
a joc amb la desfeta.


Ivan Brull, Cantaments, (Ed. Onada, 2010)




Imagen: Edward Hopper
Música: Antonia Font: "aquesta pluja":


http://www.youtube.com/watch?v=4mfs7BGJty0&playnext=1&list=PL0E4B0B6D930785C2&index=26

2 comentarios:

Graça Pires dijo...

Mais um quadro de solidão de Hopper. O poema custou-me a entender.
Um beijo, amigo.

Toni dijo...

Guau! A mi tambien me ha costado de entender. Me ha gustado la sonoridad.

Abrazo!